Página principal



Las webs del mes

Descargar 1.84 Mb.

Las webs del mes





Descargar 1.84 Mb.
Página7/34
Fecha de conversión10.08.2018
Tamaño1.84 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   34



Ir a inicio



LA REFORMA LABORAL AL SECTOR PÚBLIC, MESURES DE FLEXIBILITAT EXTERNA I DE FLEXIBILITAT INTERNA

SIXTE GARGANTÉ PETIT

Abogado


INTRODUCCIÓ


La Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral -tal com ja va fer el precedent Reial Decret Llei 3/2012‑, ha fet extensives i aplicables al “sector públic” les previsions sobre acomiadaments i suspensió del contracte de treball i de reducció de jornada regulades a l’ Estatut dels Treballadors, en condicions i circumstàncies específiques.

Posteriorment, el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir la estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, ha afegit noves i importants reformes que afecten als empleats públics.

El BOE del 30 d’octubre ha publicat el Reial Decret 1483/2012, de 29 d’ octubre, pel qual s’ aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, que entra en vigor el dia 31 d’ octubre de 2012, i que deroga, expressament, el Reial Decret 801/2011, de 10 de juny, pel qual s’aprovava el Reglament fins ara vigent.

El Títol III del nou Reglament regula les normes específiques dels procediments d’ acomiadament col·lectiu del personal laboral al servei dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic, i la Disposició Addicional 3a. estableix el que s’ ha d’ entendre per entitat que es financia majoritariament amb ingressos obtinguts per l’ entrega de béns o prestació de serveis, a fi de poder acollir-se a la suspensió del contracte o a la reducció de la jornada del seu personal laboral, via article 47 de l’ Estatut dels Treballadors.

L’ objecte d’ aquest estudi és fer una aproximació al coneixement d’aquestes reformes legals i plantejar alguns dubtes, alguns problemes i proposar algunes solucions.

El primer que es posa de manifest és la important similitud entre les mesures aprovades a l’ àmbit de l’ empresa privada i les aprovades per al sector públic. Qüestions tals com facilitar els acomiadaments, incrementar les facultats unilaterals de les direccions de les empreses i de les administracions públiques –i, en conseqüència, disminuir les competències i facultats dels treballadors i dels seus representants-, possibilitar la modificació dels convenis col·lectius i de les condicions de treball, disminuir les retribucions dels treballadors, flexibilitzar i reduir els drets relatius al temps de treball, etc., són els eixos d’ambdues reformes: a l’ empresa privada i al sector públic.

Dit això, també hi ha importants diferències tant pel que fa a les mesures de flexibilitat externa com pel que fa a les mesures de flexibilitat interna; i tant en la forma com en el contingut.

L’ objectiu declarat per la reforma laboral, a l’ àmbit de l’ Estatut dels Treballadors, era facilitar la flexibilitat interna per evitar o reduir la flexibilitat externa, però les conseqüències -volgudes- són obrir la porta a la flexibilitat interna, però obrir, encara més, la porta a la flexibilitat de sortida (acomiadaments).

Pel que fa a la reforma laboral a l’ àmbit del sector públic, la nova regulació legal amplia, de forma extraordinària, la porta de la flexibilitat externa (acomiadaments) i a la vegada tanca la porta a la flexibilitat interna, excepte quan es tracta d’ ampliar-la com a facultat unilateral de les pròpies administracions i entitats públiques.

La suspensió del contracte i la reducció de jornada de l’ article 47 de l’ET no és d’ aplicació a l’ àmbit del sector públic excepte a les empreses o entitats públiques “que es financiin majoritariament amb ingressos obtinguts com a contrapartida d’ operacions realitzades al mercat ”; aquesta impossibilitat fa que els “ajustos” al sector públic ‑fonamentalment a les administracions i entitats públiques- només es puguin dur a terme per la via d’ acomiadar als seus treballadors laborals.

L’ exclusió d’ aquestes mesures de flexibilitat interna per evitar o reduir els acomiadaments a les administracions i entitats públiques, fa pensar en una decisió prèvia de procedir a una profunda reducció del personal al serveis de les administracions i entitats públiques, en una profunda desconfiança del legislador sobre l’ efectivitat de les mesures de flexibilitat interna i, també, en una profunda desconfiança en la gestió que les pròpies administracions i entitats públiques puguin fer d’aquestes mesures.

La posibilitat de suspendre i modificar els convenis, els acords, i els pactes col·lectius dels empleats públics laborals -i dels funcionaris- es regula a l’ àmbit de les administracions i entitats públiques, però es fa de tal manera que es vol convertir en una decisió unilateral de la “direcció” sense que sigui necessàri un acord previ amb els representants dels treballadors.

NORMES TRANSITÒRIES pels PROCEDIMENTS d’ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS i de SUSPENSIÓ del CONTRACTE i de REDUCCIÓ DE JORNADA

La Disposició Transitòria única del Reial Decret 1483/2012 estableix les següents normes transitòries:

Als procediments d’acomiadaments col·lectius i de suspensió de contractes de treball o de reducció de jornada iniciats abans del dia 31 d’ octubre de 2012, però després del dia 12 de febrer de 2012 (data d’entrada en vigor del Reial Decret Llei 3/2012), els hi és d’ aplicació la normativa vigent en el moment del seu inici (el RD 801/2011).

Als procediments dels expedients de regulació d’ ocupació per l’ extinció o la suspensió de contractes de treball o per la reducció de jornada que estiguessin en tràmit el 12 de febrer de 2012, els hi és d’ aplicación la normativa vigent en el moment en què es varen iniciar (Disposició Transitòria 10a., apartat 1 de la Llei 3/2012).

Als procediments dels expedients de regulació d’ ocupació per l’ extinció o suspensió de contractes de treball o per la reducció de jornada, resolts per l’Autoritat Laboral i vigents en la seva aplicació a 12 de febrer de 2012, es regiran per la normativa en vigor en el moment de dictar-se la resolució de l’ expedient (Disposició Transitòria 10a., apartat 2. de la Llei 3/2012).


ELS ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS i INDIVIDUALS per RAONS ECONÒMIQUES, TÈCNIQUES, ORGANITZATIVES O de PRODUCCIÓ del PERSONAL LABORAL al SECTOR PÚBLIC i a les ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE ELS DIFERENTS ÀMBITS


La Llei 3/2012, de 6 de juliol, introdueix una nova Disposició Addicional 20a de l’ ET, amb diverses previsions.

El primer paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET estableix que l’ acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció del personal laboral de les administracions públiques, entenent com a tals els ens, organismes i entitats que formen part del sector públic (article 3.1. de la Llei de Contractes del Sector Públic) es farà efectiu a través dels articles 51 (acomiadament col·lectiu) i 52. c). (acomiadament individual) de l’ ET i de les seves normes de desplegament, i afegeix que els acomiadaments es faran “en el marco de los mecanismos preventivos y correctivos regulados en la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera de las Administraciones Públicas”.

Es tracta d’ una previsió que té un doble caràcter: per una part una previsió de remissió als articles 51 i 52 c). de l’ ET i de les seves normes de desplegament, però també hi ha una previsió de caràcter específic, els acomiadaments dels empleats laborals s’ hauran de fer “en el marco de los mecanismos preventivos y correctivos regulados en la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera de las Administraciones Públicas”.

El segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET defineix el que s’ ha de considerar com a causes econòmiques, tècniques i organitzatives per poder procedir a l’ acomiadament del personal laboral a l’ àmbit de les administracions públiques, entenent com a tals els ens, organismes i entitats que formen part del sector públic (article 3.2. de la Llei de Contractes del Sector Públic 1).

Es tracta d’ una previsió específica per definir què s’ ha d’ entendre per causa económica, tècnica i de producció.

El tercer paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET regula un criteri de preferència a l’ hora de procedir a la tria dels treballadors laborals que poden ser afectats per l’ acomiadament.

En definitiva, aquesta nova Disposició Addicional 20a. de l’ ET té per objecte fer extensiva l’ aplicació de l’ ET (articles 51 i 52 c). al personal laboral del sector públic i acabar, així, amb la controvèrsia doctrinal i jurisprudencial que fins ara s’ havia produït 2.

La regulació legal continguda a aquesta nova Disposició Addicional 20a. de l’ ET estableix:

QUI POT SER ACOMIADAT, AL SECTOR PÚBLIC, aplicant els articles 51 i 52 c). de l’ ET

Aquesta qüestió sembla clara: només poden ser acomiadats els empleats públics laborals, ja siguin fixes, indefinits no fixes o temporals. No obstant això, tornarem a aquest tema al parlar de les preferències a l’ hora de “triar” qui pot ser acomiadat.

QUI POT ACOMIADAR, AL SECTOR PÚBLIC, aplicant els articles 51 i 52 c). de l’ ET

En aquest sentit, la determinació de l’ àmbit d’ aplicació de la nova Disposició Addicional 20a de l’ ET genera molt dubtes.

La Llei 3/2012, al redactar la nova Disposició Addicional 20a. de l’ ET, ha introduït dos paràmetres diferents per identificar el sector públic; hi ha dos àmbits d’ afectació clarament separats, un pel que fa a la possibilitat d’ aplicar els articles 51 i 52 c). de l’ ET, i un altre pel que fa a unes causes econòmiques, tècniques i organitzatives específiques i diferents a les regulades en els repetits articles 51 i 52 c). de l’ ET.

Primer àmbit.- Tot el sector públic (article 3.1. de la Llei de contractes del sector públic) podrà acudir als articles 51 i 52 c). de l’ ET per acomiadar al seu personal laboral per raons econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció. Es considera sector públic el que defineix l’ article 3. 1. de la Llei de contractes del sector públic (a partir d’ ara LCSP).

Segon àmbit.- Però, només pel que fa a les possibles causes dels acomiadaments, el paràgraf segon de la mateixa Disposició Addicional 20a de l’ ET regula que les administracions públiques, en el sentit regulat a l’ article 3.2. de la LCSP, podran -hauran- d’ acomiadar per unes causes econòmiques, tècniques i organitzatives específiques, i diferents de les regulades a l’ article 51 de l’ ET.

Així doncs, tot el sector públic podrà acomiadar d’ acord amb els articles 51 i 52 c). de l’ ET, però, dins del conjunt del sector públic, només les administracions públiques i algunes entitats, ens, etc., podran fer-ho acollint-se a les causes específiques regulades al paràgraf segon de la nova Disposició Addicional 20a de l’ ET. Les entitats que no estiguin incloses a l’ apartat 2. de l’ article 3 de la LCSP, però sí a l’ apartat 1 del mateix article, només podran acomiadar si es produeixen les causes tal com estan regulades a l’ article 51 de l’ ET.

Així doncs serà necessari determinar l’ àmbit d’ aplicació de la Disposició Addicional 20a de l’ ET i les seves conseqüències. Qui forma part del sector públic (art. 31.1. LCSP), qui no forma part del sector públic, qui està inclòs en l’ apartat 2. del mateix article 3 de la LCSP.

Per tal d’ intentar clarificar aquestes qüestions sembla imprescindible fer un anàlisi comparatiu dels apartats 1 i 2 de l’ article 3 de la LCSP.

De l’ anàlisi dels apartats 1. i 2. de l’ article 3 de la LCSP, als efectes que ara ens interessen, i sense perjudici d’haver d’analitzar cada supòsit concret que es pugui plantejar, es pot arribar a les següents conclusions de caràcter general:

1a.- El fet que una “entitat pública” estigui o no inclosa a l’ apartat 1 de l’ article 3 de la LCSP no té transcendència des de la perspectiva de la possibilitat d’ aplicar - si vol procedir a l’ acomiadament per raons econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció- els articles 51 i 52 c). de l’ ET. Una societat mercantil, estigui participada per entitats públiques en més o menys del 50% del seu capital social, podrà acudir sempre, si és el cas, als articles 51 i 52 c). de l’ ET.

Però si té molta importància estar o no inclosa a l’ apartat 1 de l’ article 3 de la LCSP pel que fa al marc legal en el qual s’ han de fer els acomiadaments. Si una entitat pública està inclosa a l’apartat 1. de l’article 3. de la LCSP haurà de fer els acomiadaments “en el marco de los mecanismos preventivos y correctivos regulados en la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera de las Administraciones Públicas”; aquesta qüestió será analitzada en un apartat posterior.

2a.- La qüestió fonamental, però, és determinar quina “entitat pública” està inclosa a l’ apartat 2 de l’ article 3 de la LCSP, per tal de saber si pot aplicar les causes específiques per procedir a l’acomiadament del seu personal laboral per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, regulades al segon paràgraf de la nova Disposició Addicional 20a. de l’ET.

3a.- Les administracions i entitats públiques que regula l’ article 3. apartat 2. de la LCSP poden, d’ acord amb el segon paràgraf de la nova Disposició Addicional 20a de l’ ET, aplicar les causes específiques d’acomiadament; en aquest sentit

a).- Són administració pública :

  • La Administración General del Estado, las Administraciones de las Comunidades Autónomas y las Entidades que integran la Administración Local.

  • Las entidades gestoras y los servicios comunes de la Seguridad Social.

  • Los Organismos autónomos.

  • Las Universidades Públicas.

Aquestes administracions i entitats públiques poden aplicar les causes específiques d’acomiadament per raons econòmiques, tècniques i organitzatives regulades al segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET, i no poden aplicar les causes d’ acomiadament de l’ article 51 de l’ ET.

b).- També tenen la consideració d’ administració o entitat pública

  • Las entidades de derecho público que, con independencia funcional o con una especial autonomía reconocida por la Ley, tengan atribuidas funciones de regulación o control de carácter externo sobre un determinado sector o actividad

  • Las entidades de derecho público vinculadas a una o varias Administraciones Públicas o dependientes de las mismas,

    • sí su actividad principal NO consiste en la producción en régimen de mercado de bienes y servicios destinados al consumo individual o colectivo.

    • sí NO se financien mayoritariamente con ingresos, cualquiera que sea su naturaleza, obtenidos como contrapartida a la entrega de bienes o a la prestación de servicios.

Aquestes entitats públiques poden aplicar les causes específiques d’acomiadament per raons econòmiques, tècniques i organitzatives regulades al segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET, i no poden aplicar les causes d’ acomiadament de l’ article 51 de l’ ET.

4a.- En sentit contrari, NO són administracions i entitats públiques, d’acord amb l’ apartat 2. de l’ article 3 de la LCSP i, en conseqüència, no poden aplicar les causes específiques d’ acomiadament i han d’aplicar les causes regulades a l’ article 51 de l’ ET :

  • Las entidades de derecho público vinculadas a una o varias Administraciones Públicas o dependientes de las mismas,

    • sí su actividad principal consiste en la producción en régimen de mercado de bienes y servicios destinados al consumo individual o colectivo.

    • sí se financien mayoritariamente con ingresos, cualquiera que sea su naturaleza, obtenidos como contrapartida a la entrega de bienes o a la prestación de servicios.

5a.- NO són administracions i entitats públiques, d’ acord amb l’apartat 2. de l’ article 3 de la LCSP i , en conseqüència, no poden aplicar les causes específiques d’acomiadament i han d’ aplicar les causes regulades a l’ article 51 de l’ ET:

  • Los consorcios dotados de personalidad jurídica propia a los que se refiere el articulo 6.5. de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común 3, y la legislación de régimen local4.

  • Las fundaciones que se constituyan con una aportación mayoritaria, directa o indirecta, de una o varias entidades integradas en el sector público, o cuyo patrimonio fundacional, con un carácter de permanencia, esté formado en más de un 50 por 100 por bienes o derechos aportados o cedidos por las referidas entidades.

  • Entidades públicas empresariales estatales 5 y los organismos asimilados dependientes de las Comunidades Autónomas y Entidades locales.

  • Las Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social.

  • Las asociaciones constituidas por los entes, organismos y entidades mencionados en las letras anteriores.

L’ ACOMIADAMENT DEL PERSONAL LABORAL AL SECTOR PÚBLIC

L’ acomiadament, a tot el sector públic, és de caràcter causal; només es pot procedir a l’ acomiadament per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, si aquestes raons són certes, són suficients i s’ acrediten degudament.

Al sector públic, en general, li són d’ aplicació les mateixes causes d’acomiadament que a les empreses privades -definides a l’ article 51 de l’ ET- , les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, i li és d’ aplicació el mateix procediment de l’ article 51 de l’ET i del Títol I del Reial Decret 1483/2012, d’acord amb la remisió de la Disposició Addicional 20a. de l’ ET i d’ acord, també, amb l’ article 34.3. del propi Reglament, aprovat pel RD 1483/2012.

Però a les administracions i a les entitats públiques que enmarcades dins l’apartat 2. de l’ article 3 de la LCSP els hi són d’ aplicació unes específiques causes d’ acomiadament, regulades al segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET, i unes especificitats del procediment, regulades al Títol III del nou Reglament aprovat pel RD 1483/2012, que seran analitzades en els apartats posteriors.


ELS ACOMIADAMENTS S’ HAN DE PORTAR A TERME “EN EL MARCO DE LOS MECANISMOS PREVENTIVOS Y CORRECTIVOS REGULADOS EN LA NORMATIVA DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA Y SOSTENIBILIDAD FINANCIERA DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS”

El primer paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET estableix que l’ acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció del personal laboral de les administracions públiques, entenent com a tals els ens, organismes i entitats que formen part del sector públic (article 3.1. de la Llei de Contractes del Sector Públic) es farà efectiu a través dels articles 51 (acomiadament col·lectiu) i 52. c). (acomiadament individual) de l’ ET i de les seves normes de desplegament, i afegeix que els acomiadaments es faran “en el marco de los mecanismos preventivos y correctivos regulados en la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera de las Administraciones Públicas”; en el mateix sentit, como no podia ser d’altra forma, es preveu a l’ article 34.2. del nou Reglament aprovat pel RD 1483/2012.

En la mesura que és d’ aplicació a TOTS els acomiadaments que es puguin produir al sector públic i a tots els acomiadaments independentment de quina sigui la causa al·legada, cal aturar-se en la previsió “el despido.................se efectuará..................en el marco de los mecanismos preventivos y correctivos regulados en la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera de las Administraciones Públicas”.

Quin és el sentit i l’ abast d’ aquesta previsió

Primer .- El fet que aquesta previsió estigui al 1r paràgraf de la nova Disposició Addicional 20a de l’ ET comporta que és d’ aplicació a tots els acomiadaments de tot el sector públic (apartat 1. de l’ article 3. de la LCSP); tots els acomiadaments per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció s’ han de portar a terme en el marc dels mecanismes preventius i correctius regulats a la normativa d’ estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Segon


1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   34

Similar:

Las webs del mes iconLas webs del mes noticias y novedades



Descargar 1.84 Mb.