Página principal



Las webs del mes

Descargar 1.84 Mb.

Las webs del mes





Descargar 1.84 Mb.
Página8/34
Fecha de conversión10.08.2018
Tamaño1.84 Mb.
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   34
.- Que els acomiadaments s’ hagin de realizar en el marc dels mecanismes preventius i correctius regulats a la normativa d’ estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera és una habilitació legal genèrica a favor de totes les administracions i entitats públiques perquè puguin adoptar, en el seu cas, les decisions necessàries per poder procedir als acomiadaments; aquests procediments per acomiadar al personal laboral no són res més, ni menys, que una de les possibles mesures que pot utilitzar el sector públic per aconseguir l’ estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera 6.

La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’ abril, de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, neix de la reforma de l’ article 135 de la Constitució, que es va fer el passat mes de setembre de 2011 7.

L’ article 18, sobre medidas automáticas de prevención, de la Ley Orgànica 2/2012, de 27 d’ abril, de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, estableix que “Las Administraciones Públicas harán un seguimiento de los datos de ejecución presupuestaria y ajustarán el gasto público para garantizar que al cierre del ejercicio no se incumple el objetivo de estabilidad presupuestaria”.

La referència que la Disposició Addicional 20a de l’ ET fa a les mesures preventives de la Llei Orgànica 2/2012 com a marc per portar a terme els procediments per acomiadar converteix els acomiadaments en mesures possibles per “ajustar” la despesa pública. Es tractaria de mesures per prevenir una desviació de la despesa pública.

Tercer .- Però, d’ acord amb l’ article 34.3. del nou Reglament, aprovat pel RD 1483/2012, les entitats de l’ apartat 3.1. de la LCSP que no tinguin la consideració d’ administracions públiques d’ acord amb l’article 3.2. de la mateixa norma, hauran d’ indicar la relació existent entre les causes d’ acomiadament, el principis continguts a la Llei Orgànica d’ estabilitat presupuestària, i les mesures o mecanismes previstos en ella o amb els objectius d’ estabilitat presupòstària.

En tots els procediments d’ acomiadaments col·lectius, les admnistracions i entitats públiques hauran de justificar la raonabilitat i la finalitat de la mesura que pretenguin adoptar.

Quart .- Les previsions de la Llei Orgànica no actuen com a “requisits” -em sentit estricte- a l’ hora d’ adoptar una decisió -acomiadaments- d’ ajustar les despeses per aconseguir l’ objectiu d’ estabilitat pressupostària, però alguna de les obligacions de les administracions públiques i sector públic en general sí que s’ han de tenir en compte en el procediment per procedir, en el seu cas, a acomiadaments.

És el cas del principi de transparència regulat a l’ article 6 de la Llei Orgànica 8 . Aquesta obligació de les administracions públiques i dels altres subjectes compresos a l’àmbit d’ aplicació de la Llei Orgànica s’ha de traslladar a les exigències d’ acreditació de la causa d’acomiadament al si del propi procediment d’ acomiadament col·lectiu de l’ article 51 de l’ ET, aplicable d’ acord amb la nova Disposició Addicional 20a de l’ ET.

Cinquè .- A Catalunya, la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres actuaria, en el mateix sentit que la Llei Orgànica 2/2012, com habilitació legal genèrica per adoptar mesures per aconseguir l’ estabilitat pressupostària; el seu article 59, sobre racionalització del nombre d’ entitats en el sector públic de l’Administració de la Generalitat, és citada, en aquest sentit, per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Social, de 12 de juny de 2012, dictada en el procediment d’ impugnació judicial de l’ acomiadament col·lectiu en l’ entitat pública “Consorci Casa de les Llengües”.

Sisè .- A l’àmbit de l’ Administració Central de l’ Estat, el Plan de Reestructuración y Racionalización del Sector Público Empresarial y Fundacional Estatal, adoptat mitjançant Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de marzo de 2012 (Orden HAP/583/2012, de 20 de març) tindria el mateix caràcter d’ habilitar la possibilitat d’ adoptar decisions amb conseqüències sobre les relacions laborals 9.

Setè .- Les anteriors habilitacions legals essent importants, no són suficients; en cada procediment d’ acomiadament s’ ha de produir una decisió de l’ administració o entitat pública, adoptant la decisió que cregui necessària i justificant-la degudament.

Vuitè .- Per acabar amb aquestes consideracions sobre la previsió legal en el sentit que els acomiadaments s’ hagin de realizar en el marc dels mecanismes preventius i correctius regulats a la normativa d’ estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, cal dir que els acomiadaments han de ser una mesura per garantir que no s’ incompleixi l’ objectiu d’estabilitat pressupostària; qüestió aquesta que haurà de ser acreditada i, en conseqüència, aquesta “finalitat” també haurà de ser acreditada, per tal que la decisió d’ acomiadar sigui legal.

L’ ACOMIADAMENT DEL PERSONAL LABORAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES i ALGUNES DE LES SEVES ENTITATS, DELIMITADES A L’ ARTICLE 3. 2. DE LA LCSP

El nou Reglament d’ acomiadaments col·lectius, al seu Títol III, regula les següents qüestions:

  • Àmbits de l’ acomiadament col·lectiu a les administracions i entitats públiques

  • Llindar de treballadors requerit per haver-se d’ aplicar el procediment d’acomiadament col·lectiu

  • Delimitació de les causes

  • Procediment que s’ ha de seguir


ÀMBITS DE L’ ACOMIADAMENT COL·LECTIU A LES ADMINISTRACIONS i ENTITATS PÚBLIQUES DEL SEGON PARÀGRAF DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL 20a. DE L’ ET

L’ article 36 del nou Reglament estableix els diferents àmbits on s’haurà de portar a terme el procediment de l’ acomiadament col·lectiu:

A l’ Administració General de l’ Estat:

El Departament Ministerial

L’ ens, l’ organisme o entitat depenent de l’ Administració General de l’Estat

A les Comunitats Autònomes

La Conselleria o l’ òrgan que aquesta determini

L’ ens, l’ organisme o entitat depenent o vinculada

A l’ Administració local

L’ entitat local

L’ ens o organisme o entitat depenent o vinculada

D’ aquesta forma, s’ estableixen els únics àmbits en els quals es podrà portar a terme el procediment de l’ acomiadament col·lectiu, determinant qui té la facultat per iniciar el procediment.

Això, però, no vol dir que el procediment d’ acomiadament col·lectiu hagi d’afectar a tot l’ àmbit.

LLINDAR DE TREBALLADORS A EFECTES DE LA OBLIGATÒRIA APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT ACOMIADAMENT COL·LECTIU

L’ article 35.1. del nou Reglament estableix que s’ aplicarà el procediment d’ acomiadament col·lectiu quan, en un període de 90 dies, l’ extinció afecti almenys a:

  1. 10 treballadors, en l’àmbit en què es produeixi -en qualsevol dels àmbits als quals s’ acaba de fer referència- , si hi treballen menys de 100 treballadors.

  2. Al 10% dels treballadors, en l’àmbit en què es produeixi -en qualsevol dels àmbits als quals s’ acaba de fer referència- , si hi treballen entre 100 i 300 treballadors.

  3. 30 treballadors, en l’àmbit en què es produeixi -en qualsevol dels àmbits als quals s’ acaba de fer referència- , si hi treballen més de 300 treballadors.

A efectes del còmput del nombre de treballadors, s’ inclourà la totalitat del personal laboral contractat a l’ àmbit corresponent, segons regula l’apartat 2. de l’ article 35 del Reglament.

Encara que l’ apartat 2. de l’ article 35 del Reglament no ho digui, són d’ aplicació les previsions contingudes a l’ apartat 1. de l’ article 51 de l’ET, sobre còmput del nombre d’ extincions:

Para el cómputo del número de extinciones de contratos a que se refiere el párrafo primero de este apartado, se tendrán en cuenta asimismo cualesquiera otras producidas en el período de referencia por iniciativa del empresario en virtud de otros motivos no inherentes a la persona del trabajador distintos de los previstos en el artículo 49.1.c) de esta Ley, siempre que su número sea, al menos, de cinco.

Cuando en períodos sucesivos de noventa días y con el objeto de eludir las previsiones contenidas en el presente artículo, la empresa realice extinciones de contratos al amparo de lo dispuesto en el artículo 52.c) de esta Ley en un número inferior a los umbrales señalados, y sin que concurran causas nuevas que justifiquen tal actuación, dichas nuevas extinciones se considerarán efectuadas en fraude de ley, y serán declaradas nulas y sin efecto”.

D’ acord amb la remissió que la Disposició Addicional 20a de l’ ET fa a l’article 51 de la mateixa norma legal, i d’ acord, també, amb l’ article 34. apartat 4. del Reglament10.


LES CAUSES DELS ACOMIADAMENTS A L’ ÀMBIT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I ENTITATS de l’ ARTICLE 3. 2. DE LA LCSP

El segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET defineix el que s’ ha de considerar com a causes econòmiques, tècniques i organitzatives per poder procedir a l’ acomiadament del personal laboral a l’ àmbit de les administracions i entitats públiques, entenent com a tals els ens, organismes i entitats que formen part del sector públic (article 3.2. de la Llei de Contractes del Sector Públic).

Es tracta d’ una previsió específica sobre què s’ha d’entendre per causa económica, tècnica i d’ organització.

Abans d’ entrar en l’anàlisi de les causes específiques en si mateixes, s’han de fer les següents reflexions de caràcter general:

Primera .- No hi ha causes productives

El primer sobre el que cal cridar l’ atenció és que no hi ha definició de les causes de caràcter productiu -no hi ha causes de caràcter productiu- que puguin ser al·legades, com a causa d’ acomiadament, per les administracions públiques (en aplicació del segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET).

Les administracions i algunes entitats públiques no poden al·legar causes productives per procedir a l’ acomiadament del seu personal laboral.

L’ article 51 de l’ ET estableix que “existeixen causes productives quan es produeixin canvis, entre altres, en la demanda de productes o serveis que l’ empresa pretén col·locar al mercat”.

La no-existència de definició del que s’ ha d’ entendre per causa productiva a l’ àmbit de les administracions i d’ algunes entitats públiques només pot ser entès com que no es pot al·legar la reducció de la demanda dels serveis públics corresponents per procedir a l’acomiadament.

En aquest sentit, com no podia ser d’ altra forma, el nou Reglament d’acomiadaments col·lectius tampoc diu res sobre causes productives.

Segona .- Només les administracions i entitats públiques que estiguin a l’ apartat 2 de l’ article 3 de la LCSP poden al·legar aquestes causes específiques per justificar els acomiadaments

Si no estan a l’ apartat 2 de l’ article 3 de la LCSP i volen procedir a l’acomiadament del seu personal laboral, només ho poden fer per les causes regulades a l’ article 51 de l’ET.

Les administracions públiques i les entitats de l’ apartat 2. de l’ article 3 de la LCSP NO poden procedir a fer acomiadaments per les causes de l’ article 51 de l’ ET; ho han de fer, obligatòriament, per les causes definides al paràgraf segon de la nova Disposició Addicional 20a. de l’ET.

La nova Disposició Addicional 20a. de l’ ET regula -com ja s’ ha dit- una habilitació legal, de caràcter general, a favor del sector públic per poder procedir, en el seu cas, a acomiadaments per la via dels articles 51 i 52 c). de l’ ET; però a la vegada conté una previsió específica que defineix les causes econòmiques, tècniques i organitzatives que obliga a les administracions i entitats públiques delimitades a l’ apartat 2. de l’article 3 de la LCSP a utilitzar-les.

Ara sí, anem a veure aquestes causes específiques econòmiques, tècniques i d’ organització.

La nova Disposició Addicional 20a de l’ ET, segon paràgraf, diu :

  • se entenderá que concurren causas económicas cuando se produzca en las mismas una situación de insuficiencia presupuestaria sobrevenida y persistente para la financiación de los servicios públicos correspondientes. En todo caso, se entenderá que la insuficiencia presupuestaria es persistente si se produce durante tres trimestres consecutivos”.

  • se entenderá que concurren causas técnicas, cuando se produzcan cambios, entre otros, en el ámbito de los medios o instrumentos de la prestación del servicio público de que se trate”.

  • se entenderá que concurren causas organizativas cuando se produzcan cambios, entre otros, en el ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal adscrito al servicio público”.


CAUSES ECONÒMIQUES

Perquè existeixi causa econòmica suficient s’ ha de produir una situació d’insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent pel finançament dels serveis públics corresponents.

Els elements que conformen aquesta causa d’ acomiadament tenen caràcter acumulatiu (s’ han de produir tots ells de forma simultània) i són:

PRIMER ELEMENT.- Insuficiència pressupostària

Sembla clar que vol dir que s’ ha de produir una situació en la qual no hi ha ingressos suficients per fer front a les necessitats de despesa.

El Reglament d’ acomiadaments col·lectius aprovat pel Reial Decret 1483/2012, en el seu article 35.3., segon paràgraf, estableix que s’entendrà que existeix insuficiència presupostària quan concorrin les següents circumstàncies, també acumulatives:

a) Que en el ejercicio anterior la Administración Pública en la que se integra el Departamento, órgano, ente, organismo o entidad hubiera presentado una situación de déficit presupuestario, y

b) Que los créditos del Departamento o las transferencias, aportaciones patrimoniales al órgano, ente, organismo o entidad, o sus créditos, se hayan minorado en un 5 por ciento en el ejercicio corriente o en un 7 por ciento en los dos ejercicios anteriores”.

La delimitació de la causa econòmica, que no s’ havia fet per mitjà de la Llei 3/2012 al introduir la nova Disposició Addicional 20a. a l’ ET, es fa ara mitjançant el Reial Decret 1483/2012, de 29 d’ octubre.

Més enllà de la discutible tècnica legislativa, que podría fins i tot incórrer en un “ultra vires”, el que fa el nou Reglament és un intent d’objectivització de la insuficiència presupostària sobre la base de dos paràmetres, que s’ han de produir simultàneament:

  • Una situació de dèficit presupostari de carácter general de l’administració central, autonòmica o local.

  • Disminució, en una quantia determinada (en un 5% a l’exercici econòmic presupostari o en un 7% als dos exercicis anteriors) dels crèdits, transferències o aportacions patrimonials del Departament o Conselleria, a l’ òrgan, ens, organisme o entitat, o dels seus pròpis crèdits.

De fet, una decisió d’ una administració en situació de déficit presupostàri, respecte de l’ òrgan, ens, organisme o entitat, és la que provoca automàticament la posible insuficiencia presupostària d’aquests darrers.

I l’ article 35.3. , en el seu darrer paràgraf, afegeix:

A estos efectos, se tendrán en cuenta tanto las minoraciones efectuadas en el Presupuesto inicial como, respecto del ejercicio en curso, las realizadas en fase de ejecución presupuestaria”.

En definitiva, en qualsevol moment es pot produir una decisió d’una administració, central, autonòmica o local, que provoqui les circumstàncies a fi que a un òrgan, ens, organisme o entitat es produeixi una causa econòmica per justificar l’ acomiadament col·lectiu.

Les administracions i entitats que es poden acollir a aquesta causa d’acomiadament tenen l’obligació legal d’ elaborar un pressupost anual ‑en el marc del principi de plurianualitat11- i aquest pressupost ha de preveure uns ingressos i unes despeses.

I les mateixes administracions i entitats estan facultades per adoptar les decisions que creguin oportunes per complir l’ obligació legal de garantir l’estabilitat pressupostària. No hi ha dubte que poden adoptar diferents decisions, però totes elles -incloses les relatives a procedir a acomiadar- formen part de les seves facultats.

En qualsevol cas, la insuficiencia pressupostària haurà de ser certa, suficient per justificar l’ acomiadament, i degudament acreditada.

SEGON ELEMENT.- Insuficiència pressupostària sobrevinguda

El fet que els ingressos no siguin suficients per cobrir les necessitats de despesa s’ ha de produir de forma sobrevinguda.

A la Disposició Addicional 20a. de l’ ET no hi ha cap definició legal del que s’ ha d’ entendre com a “sobrevinguda” i al Reglament d’acomiadaments col·lectius tampoc. “Sobrevenida” vol dir “repentina e imprevista”, segons el Diccionario de la Real Academia Española de la lengua.

Això ens porta a fer les següents consideracions:

A fi que la insuficiència pressupostària sobrevinguda actui com a possible causa justificadora d’ acomiadaments és necessari que:

  • Que no formi part del pressupost inicial, ha de ser sobrevinguda.

  • Que no pugui ser previsible des de l’ inici de l‘ execució del pressupost.

El que el Reglament d’ acomiadaments col·lectius deixa clar és que la insuficiència presupostàrtia pot ser deguda a una decisió de la pròpia administració pública de la qual depèn l’ àmbit en el qual s’ al·lega la insuficiència pressupostària com a possible causa per procedir a un acomiadament col·lectiu.

TERCER ELEMENT.- Una insuficiència pressupostària persistent

La insuficiència pressupostària no només ha de ser sobrevinguda, també ha de ser persistent. El caràcter de persistent sí es defineix al segon paràgraf de la Disposició Addicional 20a de l’ ET, la insuficiència pressupostària serà persistent quan es produeixi durant 3 trimestres consecutius.

A diferència de la definició de la causa econòmica de l’ article 51 de l’ET, la insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent no requereix de cap tipus de terme comparatiu amb l’ any anterior; la persistència només s’ ha de produir durant 3 trimestres del mateix any natural o d’execució pressupostària.

Com ja s’ ha dit abans, i encara que sigui una obvietat, la insuficiència presupostària sobrevinduda i persistent, com a causa que pugui justificar un acomiadament, s’ ha de produir en el moment en què es vulgui adoptar la decisió, no és suficient que l’administració central, autonòmica o local deficitària adopti la decisió de disminuir els crèdits, transferències o aportacions patrimonials a l’ òrgan, ens, organisme o entitat.

QUART ELEMENT.- Pel finançament dels serveis públics corresponents


1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   34

Similar:

Las webs del mes iconLas webs del mes noticias y novedades



Descargar 1.84 Mb.